En companyia de l’altre

Els relats reunits a En companyia de l’altre giren al voltant del tema del doble. Els personatges topen amb versions insòlites d’ells mateixos, incorren en plagis i la seva vida es converteix sovint en un empedrat de desdoblaments, metamorfosis i repeticions. El resultat és un recull de contes on la incertesa tendeix a adoptar la cara amable de l’humor. El tema de l’altre ha estat una de les obsessions literàries de la modernitat: Poe i l’alteritat que horroritza, els miralls de Borges, Pessoa o les múltiples persones del jo, els desdoblaments de Cortázar. Més a prop nostre: alguns contes de Pere Calders o de Quim Monzó, que tenen en comú la brevetat, la recerca de la paradoxa i el tractament humorístic, alhora que intel·ligent, del tema. La majoria de les peces reunides a En companyia de l’altre mereixen un lloc propi en aquesta tradició. Hi ha en elles un alt grau d’autoconsciència i una reflexió sobre la literatura de l’alteritat que les ha precedides. Exploren els paranys que envolten tota identitat amb els instruments que atorga l’expressió escrita. Són fragments d’un mirall que es disfressa de trencaclosques. El lector, quan el reconstrueixi, hi veurà reflectit el seu propi rostre. S’adonarà, llavors, no sense neguit, que el seu és també el rostre de l’altre.